Parlar de salut mental, escoltar sense jutjar i saber acompanyar també és prevenir. Aquest 10 de setembre, Dia Mundial per a la Prevenció del Suïcidi, l’OMS ens convida a iniciar la conversa i a canviar la manera com parlem sobre el suïcidi.
Hi ha preguntes que fem amb la millor intenció: «Què et passa?», «Per què estàs així?» o «No creus que estàs exagerant?». Però quan algú travessa un moment difícil, les nostres paraules poden marcar la diferència.
Per això, aquest any volem plantejar-nos una pregunta diferent: i si canviéssim la pregunta?
Cuidar la salut mental també és prevenir
La salut mental forma part del nostre benestar i tenir-ne cura hauria de ser una prioritat en totes les etapes de la vida. Especialment durant la infància i l’adolescència, comptar amb persones i espais on poder expressar el que sentim, ser escoltats i demanar ajuda és fonamental.
No sempre és fàcil saber què està vivint algú darrere del que veiem. Un canvi de comportament, l’aïllament o la pèrdua d’interès per allò que abans gaudia poden ser senyals que alguna cosa no va bé.
Per això, la prevenció no comença únicament quan apareix una situació de risc. També comença molt abans: creant espais segurs, enfortint els vincles i fent que parlar de com ens sentim sigui una cosa natural.
Canviar la narrativa per començar la conversa
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) impulsa des de 2024 la campanya «Changing the Narrative on Suicide», que busca canviar la manera com parlem sobre el suïcidi i combatre l’estigma i els prejudicis que encara l’envolten.
El missatge és clar: «Start the Conversation». Comencem la conversa.
Canviar la narrativa significa parlar d’una manera més oberta, responsable i empàtica. Significa deixar enrere els silencis i els mites i crear espais on les persones puguin expressar el que estan vivint i sentir-se acompanyades per buscar ajuda.
I, de vegades, aquest canvi pot començar per una cosa tan senzilla com les nostres pròpies paraules.
I si canviéssim la pregunta?
En lloc de preguntar:
«Què et passa?»
podem dir:
«Com et puc ajudar?»
En lloc de:
«Per què estàs així?»
podem preguntar:
«Vols explicar-me com et sents?»
En lloc de:
«No n’hi ha per tant.»
podem respondre:
«Entenc que per a tu sí que ho és.»
I en lloc de:
«Has de ser fort/a.»
podem recordar:
«No has de passar per això sol/a.»
No es tracta de trobar les paraules perfectes. Es tracta de escoltar, no jutjar i prendre’ns seriosament el que sent l’altra persona. I també de saber quan és necessari recórrer a ajuda professional.
Demanar ajuda també és una fortalesa
Sovint associem la fortalesa amb aguantar, superar les dificultats i continuar endavant. Però reconèixer que necessitem ajuda i permetre que altres persones ens acompanyin també és una mostra de fortalesa.
En el cas dels infants i adolescents, ensenyar-los que poden parlar del que senten i demanar ajuda quan ho necessiten és també una manera de tenir cura del seu benestar.
Des de la Fundació Rafa Nadal creiem en la importància de crear espais segurs on puguin créixer, aprendre, relacionar-se i sentir-se acompanyats. Perquè l’esport i l’educació no només ajuden a desenvolupar capacitats importants: també poden contribuir a enfortir la confiança, l’autoestima, la gestió emocional i els vincles amb els altres.
Aquest 10 de setembre, recordem que prevenir també és ser-hi.
Preguntar.
Escoltar. Acompanyar.
I, sobretot, atrevir-nos a començar la conversa.